Los quattro hòmenes et lo intèrprete
Quattro persona havevan receputo una pèttsa de denario. Lo primo èra uno pèrsa. Elle diceu: ‘Comprarao con cuesto qualque angur.’ Lo secondo èra uno àrabe. Elle diceu: ‘No, perque èo vòllîo inab.’ Lo tèrtso era turco. Elle diceu: ‘Non vòllîo inab, èo vòllîo uzum.’ Lo quarto èra grèco. Elle diceu: ‘Èo vòllîo stafil.’ Perque non sapevan lo que hi haveva derètro de lo nome de las causas, cuestos quattro comentsaron ad loctare. Ellos havevan informatione, mais non conoscemènto. Uno hòmene de sapièntia presènte potería havere reconciliato ad totos ellos, dicèndo: ‘Èo pòsso satisfacere la necessitate de totos vós, con una sola et la mesma pèttsa de denario. Si vós honèstamente me date vòstra confidèntia, vòstra única moneta se tornarà quattro, et quattro en discòrdia se tornaràn como uno solo.’ Uno tale hòmene sapería que cata uno en soa propria lengua voleva la mesma causa, uvas. Cònto Sufi, extracto dès Lo Mathnawi per Jalal-Uddin Rumi.